Qui és qui en l'aplicació de l'EEES?

12 de març 2013


Principals actors
En primer lloc cal deixar clar que:
*Cada Estat té responsabilitat plena en l’organització dels sistemes educatius, la Unió Europea es limita a afavorir la cooperació entre els Estats Membres.
  • MINISTERI D’EDUCACIÓ I CIÈNCIA ( Govern de l’Estat Espanyol ):  actua mitjançant la LOU (Llei Orgànica d’Universitats) i Reials Decrets d’Ordenació de titulacions.
    Del MEC depèn:
    • Estructuració de les titulacions en dos cicles: 4 anys de grau + 1 any de postgrau
    • Condicions a les quals hauran d'adequar-se els plans d’estudis conduents a l’obtenció de títols que habilitin per a l’exercici d’una professió determinada.
    • Vetllar perquè realment les titulacions i qualificacions professionals siguin reconegudes a Europa, mitjançant les directives sobre el reconeixement professional
    • Establir el crèdit europeu (ECTS) i expedició del suplement al títol europeu. Aquesta és la part d’aplicació purament de les directrius Europees sobre Bolonya, poc marge d’actuació per part de l’Estat doncs: es tracta d’aplicar els mínims.
    • Competències sobre beques (depèn del pressupost que hi destinin, la Generalitat –que és qui en gestiona la majoria- en podrà atorgar més o menys)
    • Apostar per un Estat del Benestar el suficientment potent com per poder garantir igualtat d’oportunitats d’accés a l’educació: això implica tant actuació sobre les taxes universitàries, com sobre el cost d’oportunitat que pot suposar anar a la universitat i pot marcar les diferències entre estudiants.
    • Model d’universitats i grau d’autonomia d’aquestes.
    • En depèn l’ANECA.
       
  • GENERALITAT: Actua mitjançant Lleis Orgàniques i Plans de Govern.
    De la Generalitat depèn:
    • Gestionar el pressupost de les universitats (totalment condicionat per la partida pressupostària que es rebi des de l’Estat Espanyol)
    • En depèn l’AQU (l’Agència per a la Qualitat del sistema Universitari de Catalunya), i el CIC (òrgan de coordinació del sistema universitari de Catalunya i de consulta i assessorament del Govern de la Generalitat en matèria d'universitats).
       
  • UNIVERSITAT: Actua des del Rectorat, des dels diferents òrgans de govern (juntes de facultat, claustres...) i la llibertat de càtedra dels professors també els deixa cert marge d’actuació.
    • Els Plans d’Estudi (que hauran de ser supervisats per l’ANECA/AGE)
    • La conciliació laboral  (mitjançant el règim de permanència, els horaris, l’aposta per model pedagògic amb una avaluació contínua més o menys flexible... en definitiva, tot allò que pot marcar el ritme de treball.)
    • Externalització dels serveis (que sigui una empresa privada el que els gestioni). Cal dir que això estarà condicionat al pressupost que tingui la universitat.
    • Llengua (Comissions de Normalització Lingüística, l’oferta d’assignatures i de cursos gratuïts en català, l’aposta per informar de la realitat lingüística i cultural del país als estudiants estrangers...
       
  • EUROPA: capacitat de legislar, actua mitjançant Declaracions/ Comunicats/ Estratègies Institucionals Europees (on hi participen els Ministres dels diferents Estats). Marquen les directrius, valors, tendències... que seran aplicades particularment per cada Estat.
     
  • SINDICATS: Fomentar el diàleg i els espais de debat per a l’implementació de l’Espai Europeu Superior d’Ensenyament, proporcionar informació sobre el procés d’aplicació, servir d’agent interlocutor entre els estudiants, els diferents òrgans de govern de la universitat i les diverses Administracions Públiques...

Altres articles d'interès: