Les claus de la polèmica

12 de març 2013



ELITITZACIÓ DE LA UNIVERSITAT
Elititzar l’ensenyament universitari vol dir dificultar a aquells que tenen menys recursos l’ accés a la universitat.
Un crèdit ECTS (crèdits de Bolonya) equival a 25-30 hores de feina, això suposa una dedicació setmanal als estudis de més de 40 hores... i la impossibilitat de combinar-ho amb una jornada laboral.
Partint de la base que no és admissible demanar que es rebaixi el nombre d’hores d’estudi necessàries per treure’t un títol (perquè això provocaria la devaluació de titulacions), el que és exigible aquí és que l’estudiant pugui decidir el ritme de treball (per compaginar l’estudiar amb el treballar): el nombre de crèdits a matricular cada any, la possibilitat de no sotmetre’s a avaluació continuada (o que aquestes siguin més flexibles), gaudir d’un règim de permanència que contempli una via lenta d’estudi...
Tot això depèn (i sempre ha estat així, abans de Bolonya també) i és negociable dins del marc de les universitats: rectors, degans, juntes i departaments de facultat ...
MERCANTILITZACIÓ DEL CONEIXEMENT
Mercantilitzar el coneixement vol dir adreçar l’educació a formar professionals que s’ajustin a les necessitats empresarials, en comptes de posar l’accent en la formació de pensadors crítics. També està relacionat amb el mecenatge de les empreses, és a dir, que aquestes donin diners a les universitats (a canvi de...?)
Els plans d’estudis s’aproven a les universitats (al Consell d’Estudis) i posteriorment es revisen a les agències, com l’ANECA (Agencia Nacional de Evaluación de Calidad y Acreditación). No obstant, la transparència d’aquestes agències és dubtosa, ja que es desconeixen els criteris que fan servir per avaluar.
El mecenatge de les empreses comporta un risc afegit en les carreres cintífiques, on les subvencions privades poden influir en vetar determinades línies de recerca, o acabar decidint quins estudis d'han de publicar i quins no.
BEQUES
Una beca és una subvenció per a realitzar estudis o investigacions, i es poden atorgar en funció de criteris com l’excel•lència acadèmica, la renta...
Són competència de l’Estat.
No són un element nou que apareix amb la reforma de Bolonya: ja són insuficients ara, i continuaran sent-ho fins que no hi hagi un govern que vegi l’educació com una prioritat. Així, Bolonya no és l’origen del problema de finançament de les universitats públiques, si bé és cert que el fet que aquest sigui un sistema més car d’aplicar, l’agreuja.
PRÈSTECS-RENTA
És un plus (no la substitució) a les beques que s’ofereixen actualment. S’han de retornar un cop acabat el postgrau, en el cas que el graduat hagi assolit un nivell de renda superior a 22.000€/anuals. El préstec prescriu si al cap de 15 anys no hi ha hagut cap moment en que s’hagin complert aquests requisits.
És una mesura neoliberal, però que no és requisit implícit a la reforma de Bolonya: és fruit d’una determinada política estatal.
En tot cas, Estudiants en Acció sempre ens em posicionat completament en contra dels prèstecs-renda, doncs creiem que s’hauria d’apostar per un millor sistema de beques.
PRIVATITZACIÓ DE L'EDUCACIÓ
Privatitzar vol dir transferir al sector privat una empresa o una activitat de caràcter públic. La preocupació respecte la privatització de l’educació sorgeix del fet que amb l’EEES es farà necessari cursar postgraus i màsters, i que si aquests s’oferten a preu de mercat (privats) poden acabar suposant una barrera econòmica per l’educació.És la Generalitat la que fixa anualment els preus dels crèdits, per tant, si el màster s’ofereix a preu públic o no, depèn de la Universitat i de l’AQU/ANECA. De fet, Bolonya permet fer-los a preu públic, que no es faci no és culpa de la reforma sinó del model de finançament de les universitats.

Altres articles d'interès: