L'anàlisi

12 de març 2013


Crònica d'una desinformació - L'anàlisi

El procés de convergència cap a un Espai Europeu d’Educació Superior o més col·loquialment, procés de Bolonya, ha tingut – i té- diverses mancances:
En primer lloc, la planificació, o, per ser més exactes, l’absència total d’aquesta. Hem començat a fer màsters sense haver implantat els graus i no s’ha avaluat quin és el cost econòmic del procés.
En segon lloc, el dèficit més greu de tot el procés, relacionat amb l’anterior, és la manca d’informació: una planificació inexistent, combinada amb una informació escassa - molts aspectes concrets encara estan per decidir: l’extinció de les llicenciatures quin serà el nombre de crèdits obligatoris a matricular i a aprovar per semestre- i la ineficient gestió dels fluxos d’informació a la Universitat –responsabilitat de la majoria de representants d’estudiants, així com de tots els rectorats- han donat lloc a que s’estengui la por davant d’un canvi que no s’acaba de comprendre.
Per acabar, l’execució està deixant molt a desitjar: a poc més de mig any vista perquè la majoria d’Universitats comencin un curs plenament adaptat a l’EEES, la majoria de projectes de plans d’estudi estan pendents de l’aprovació de l’ANECA – las cosas de palacio van despacio, com sempre- i desprès caldrà concretar-los per assignatura i aprovar-los. Tot això, unit a les reformes de les diferents normatives de la Universitat, amb una burocràcia monstruosa. Aquesta conjuntura condiciona, i molt, les possibilitats de participació dels diferents col·lectius, ja de per si difícils.

Altres articles d'interès: