I Europa, què en pensa?

12 de març 2013


El procés d'implantació del nou Espai Europeu d'Educació superior s'està realitzant de forma molt diferent als diversos Estats involucrats, tant pel que fa als tempos en la implantació, com les formes d'aquesta o la participació dels estudiants en el procés.
L'aplicació de Bolonya ha estat desigual als diferents països i ha generat respostes diferents per part de la comunitat universitària. Si bé en la majoria de països la reacció majoritària ha estat favorable també hi ha hagut algunes protestes contra l'aplicació de l'EEES. La única protesta destacable ha estat la de Grècia, on durant el curs passat les facultats van estar pràcticament paralitzades i el moviment estudiantil va enfrontar-se durament a la policia. Aquest rebuig es deu principalment a què el Govern conservador grec volia aprofitar l'entrada en vigor de l'EEES com a excusa per reformar la seva Constitució introduïnt retallades en els drets socials.
És important tenir una perspectiva europea i estudiantil sobre la implantació de Bolonya. En aquest sentit recomanem especialment la lectura dels diversos volums del Bologna with student eyes, extensos documents que analitzen detalladament i comparativa l'aplicació de l'EEES als diferents països, sempre des de la perspectiva estudiantil, i que es poden consultar a la xarxa. Aquests documents han estat elaborats per la principal organització estudiantil a nivell europeu, l'ESU (European Students Union).
De la lectura del document de l'ESU descobrim que la majoria d'elements que es consideren són competència dels estats, i en tots sortim molt malparats per pertànyer a l'Estat Espanyol. Aquest Estat, figura a la cua en tots els indicadors de l'estudi: data d'aplicació del sistema, acompliment dels terminis previstos, participació dels estudiants en el procés, canvi en el sistema de crèdits, en compatibilitats i convalidacions d'estudis, modificacions en els sistemes de beques, etc. A més a més de tot això, l'Estat Espanyol ha optat pel model 4+1, mentre que la immensa majoria dels estats europeus s'han decantat pel model 3+2 (3 anys pel grau i dos pel postgrau). Aquesta opció és especialment negativa, doncs lamina i molt un dels principals atractius del model Bolonya, la major mobilitat dels estudiants derivada de l'homologació dels estudis.
De la lectura dels documents esmentats i de les converses que hem pogut mantenir amb estudiants d'arreu del continent, hem pogut extreure una sèrie de conclusions. La primera, que Bolonya és quelcom molt vague (homologació, internacionalització, ECTS...) i que gran part de l'aplicació correspon als estats. La segona, que els efectes socials que pot suposar Bolonya pel que fa a una possible elitització de la universitat derivada d'una demanda de major dedicació als estudis i les dificultats de compaginar feina i estudis, depèn en gran part de l'Estat del Benestar que tenen darrere, i en concret les polítiques de benestar per als estudiants. Alguns companys nòrdics ens preguntaven quin problema representava per nosaltres Bolonya, que ells estaven encantats, però és clar, nosaltres no gaudim de les polítiques de beques o habitatge que ells tenen. Ja ho sabeu, Spain is different.

Altres articles d'interès: