Blanca Palmada. Comissionada d'Universitats i Recerca

13 de març 2013


Entrevista amb Blanca Palmada (Comissionada per a Universitats i Recerca)

  1. Què és l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES)?
    Un acord dels països europeus per treballar conjuntament en matèria d’universitats i contribuir a un espai comú que doni facilitats per a una major mobilitat entre els estudiants universitaris. L’objectiu principal del govern català en aquesta reforma és formar millor les persones que estudien a la universitat. Ara bé, per arribar a aquest horitzó calen canvis en els sistemes d’aprenentatge. És important introduir noves competències que afavoreixin la formació dels estudiants i al mateix temps no perdre el paper tradicional que ha definit la universitat; que és el de donar una formació crítica de caràcter general i garantir el progrés del coneixement.
  2. Un dels principals errors de la implantació de l'EEES ha estat la mala comunicació. No ha de fer autocrítica?
    Qualsevol procés de canvi genera incerteses sobre com pot afectar a cadascú la reforma. Hem de treballar per reduir el marge d’incertesa i per fer veure els avantatges que comporta el procés, que també hi són. Les universitats han fet tot el que han pogut per informar, però no n’hi ha hagut prou, i per això el Govern ha decidit liderar un procés de diàleg amb els estudiants per veure com podem enfortir entre tots la universitat pública per fer front als canvis. Per això hem impulsat la Taula nacional per la universitat pública, per garantir una aplicació coordinada dels canvis que han d’afrontar les universitats i donar veu als estudiants. La taula s’estructurarà a l’entorn de tres eixos principals: l’adaptació de les titulacions a l’Espai Europeu d’Educació Superior; les condicions que requereix la correcta execució del procés -tant pel que fa als aspectes organitzatius com de finançament i beques- i la potenciació dels mecanismes de participació dels estudiants com a membres de ple dret de les universitats públiques.
  3. Segons l'ACUP, Grau + postgrau = Llicenciatura, de manera que estudiar serà més car i requerià més anys. Què n'opina?
    Tothom podrà estudiar un màster però en general s’ha d’entendre que el grau equival a la llicenciatura, si admetem aquesta simplificació.  La gran majoria d’estudis es mantindran en una durada de quatre anys. Això sí, hi ha titulacions amb molts estudiants com ara els estudis de mestre, empresarials, enginyeries tècniques o infermeria que passaran de tres a quatre anys. Això significa que el govern posarà més diners per finançar un any més dels seus estudis, i això són molts recursos, però també més formació.  Fer un màster serà una alternativa que cadascú haurà de valorar, i no pas una obligació o una necessitat. En la funció pública, per exemple, no s’ha d’exigir un màster per als llocs de treball que ara demanen un llicenciat.
  4. Creu que el finançament universitari és adequat?
    El Govern de l’Estat ha promès en distintes ocasions una partida per fer front als canvis esdevinguts per l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior. L’any 2006 el govern espanyol va admetre que havia d’aportar 1.386 milions d’euros a les universitats per atendre l’adaptació a Bolonya i per beques. Els estem esperant, i els necessitem més que mai, perquè el nostre objectiu és que el proper setembre estigui en marxa el nou sistema de beques.
    D’altra banda, el Govern català té un pacte signat fins el 2010 que suposa un increment del 12% anual. L’any 2010 les universitats públiques catalanes rebran 1.032 milions d’euros, el doble del que van rebre en el 2003 -523 milions d’euros.  Necessitem, però, que el Govern de l’Estat aporti també el que li correspon, i que faci una política de beques adequada que garanteixi l’equitat i que sigui justa amb Catalunya.
  5. Pel que respecta a les beques, no són preioritaries per aquest Govern?
    És imprescindible. Les universitats catalanes estan ben posicionades per la qualitat de la recerca i de la docència que fan, però malauradament també ocupen la primera posició en el rànquing de conflictivitat i en el de universitats sense becaris. Si ordenem les universitats de l’estat posant en primer lloc les que tenen un percentatge més baix d’estudiants amb beca, les set universitats públiques catalanes estan entre les deu primeres.  Necessitem més recursos i més llibertat per dissenyar un model propi per Catalunya. Els fons són escassos i es distribueixen des de l’Estat amb un desconeixement de les necessitats reals que hi ha a Catalunya. Cal buscar formes més modernes per tal que les beques no siguin només un subsidi, sinó també un estímul a l’estudi. Els estudiants amb menys recursos han de tenir garantit l’accés a beca, i també els estudiants que obtinguin bons resultats han de poder accedir-hi. Hem de combinar aquests dos objectius.
  6. Si la Generalitat decideix els títols (per exemple Medicina), què passarà amb les Humanitats?
    Volem un sistema complet, amb totes les titulacions, i que doni resposta a les necessitats del país. Hem hagut de posar-nos al dia en la formació de mestres i metges, perquè hi ha molts més ciutadans que han de poder accedir a l’educació i la salut. Estem treballant per posar de manifest que calen també titulats en humanitats per atendre les necessitats de la docència a secundària, per l’acollida lingüística a la immigració, per  definir i mantenir una visió pròpia en tots els àmbits del coneixement.
  7. Què els diria als que parlen de privatització?
    La participació empresarial en el finançament de les universitats, des de mecenatges fins a contractes, és malauradament de les més baixes d’Europa. Les universitats públiques catalanes reben la major part del finançament de la Generalitat. La resta ve de les matrícules dels estudiants. Des del govern català destinem cada any 870 milions a les universitats, deixant de banda les inversions en infraestructures que pujaran a 635 milions d’euros en el període 2007-2013. Es va acordar que en aquest període la inversió en universitats creixeria cada any un 12%, un percentatge que es manté encara que els pressupostos de la Generalitat no creixin. Per tant, les universitats catalanes són finançades amb fons públics.
  8. Què n'opina de la situació de tensió dels últims mesos?
    Els expedients responen a un procés intern de la universitat, però la gestió de tot plegat té una molt mala base. No es pot treballar bé amb un text del 1954, l’estat, una vegada més, no ho posa fàcil, no fa la seva feina. Les universitats catalanes són plenament europees, i no poden quedar al marge del procés. Hem de tirar endavant si no ens volem tancar en el que diria l’espai espanyol d’educació superior, però estic d’acord que ho hem de fer amb diàleg, amb la participació de tothom.

Altres articles d'interès: